Etiqueta energètica, desenvolupament sostenible

Fer passos efectius per lluitar contra el canvi climàtic i implementar mesures que afavoreixin l’estalvi energètic i econòmic de l’usuari. Amb aquest doble vessant objectiu el Govern, a proposta del ministeri que tinc l’honor d’encapçalar, va aprovar el 29 de gener passat el reglament de la qualificació energètica en l’edificació. El text normatiu, que depèn de la Llei d’impuls de transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), té la voluntat de fixar un model normalitzat de qualificació energètic dels edificis i habitatges únics per tal de millorar la transparència i la informació de cara a l’usuari. El text aprovat preveu mesures per poder conèixer el consum en energia final de les llars i els costos energètics als quals haurà de fer front segons la qualificació de l’habitatge, que anirà de la A (més eficient) a la G (menys eficient). L’etiqueta energètica recull els consums i despeses associades a la calefacció, aigua calenta sanitària i refrigeració. Més enllà dels aspectes més tècnics del document, i tal com ja preveu la Litecc, s’estableix l’obligatorietat de l’obtenció d’aquest certificat en el moment de realitzar la compravenda d’un habitatge o en cas de llogar l’immoble. Tot i això, la mesura és efectiva des d’aquest mateix any només per al primer cas, els pisos de lloguer queden exempts de l’obligatorietat fins al 2023. El període de transició permetrà donar temps a tots els actors implicats (tècnics, propietaris i usuaris) perquè puguin adaptar-se a la normativa i guanyar experiència. A més, el període també serveix a l’administració per poder treballar en la creació i implementació d’una nova eina informàtica que agilitzi i faciliti la feina que han de dur a terme els arquitectes o enginyers, encarregats de realitzar la certificació energètica. Paral·lelament al desenvolupament de l’eina informàtica, també es treballa per la reducció del preu de l’etiqueta previst per quan entri en vigor l’obligatorietat per als pisos de lloguer. Aquests nous requisits que marca la llei els vaig explicar i debatre, com no pot ser d’una altra manera, amb els agents implicats el 4 de juliol i 26 de novembre quan, de manera informativa i prèvia a l’aprovació del reglament, em vaig reunir amb ells. Amb la voluntat que tothom pugui obtenir l’etiqueta energètica i valorant la feina que han de dur a terme els tècnics, es va establir un llindar màxim de 240 euros per a l’elaboració i el registre de les etiquetes energètiques en les unitats amb una superfície inferior o igual a 80 metres quadrats. Per a unitats de major superfície s’estableix un import màxim de 3 euros per metre quadrat. En ambdós casos la vigència del certificat és de 10 anys. Precisament en aquest punt cal recordar que el text parla de llindar màxim i en cap cas de tarifa única. La intenció amb aquesta decisió és que no hi hagi abusos i a la vegada es permeti al sector establir preus competitius. Lluny que aquesta mesura sigui un fet aïllat que s’impulsa des d’Andorra, la qualificació energètica dels habitatges és quelcom molt present i arrelat als països del nostre entorn. De fet, ja el 2002 la normativa de la Unió Europea començava a assenyalar la necessitat de fer passos efectius envers l’eficiència energètica en els edificis. Va ser el 2006 quan a França va entrar en vigor la certificació obligatòria per a la compravenda d’habitatges i el 2007 la mesura es va estendre als habitatges de nova construcció i lloguers. Amb unes dates similars es mou el país veí del sud, amb la certificació obligatòria per als pisos de nova construcció el 2007 i per a la resta d’immobles el 2013. Tenint en compte totes aquestes premisses, des del Govern tenim la clara voluntat i consciència que cal avançar i continuar treballant per fer efectiva la lluita contra el canvi climàtic i afavorir la transició energètica i el desenvolupament sostenible. La nova mesura permetrà, sense cap mena de dubte, contribuir a la millora progressiva i constant del parc immobiliari del nostre país. La certificació també propicia que tant propietaris com llogaters tinguin informació addicional que afavoreix la presa de decisions a l’hora de comprar, llogar o reformar un habitatge, ja que es regula la informació que reben els usuaris sobre qualificació energètica i consum de l’edificació. En definitiva, es promou que les famílies puguin tenir un estalvi energètic, amb la corresponent reducció de la factura energètica que això suposa.

*Silvia Calvó Armengol, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat

13/2/2020